Eh! Què passsssa?
Aquest cop he faltat per que he tingut la crisi dels cinquanta amb catorze anys d'adelanto, i m'ha agafat per sorpresa. Es veu que estava trist i deprimit, que m'arrossegava com un gos abandonat pels carrers, i que em passava molt rato jugant amb mistos i bidons de gasolina. Quan vaig començar a coleccionar segells la meva dona va trucar als loqueros, que em van treure la tonteria a base d'electroshocks i supositoris de menta.
Ara sóc un home nou, i vull compartir amb vosaltres la meva alegria redescoberta.
Lo del Berlusconi és per que us he fet una tria de grups italians que m'agraden. Mireu, mireu...
Els Fuzz Orquestra, si us agraden busqueu altres videos amb un so millor i veureu;
Lucertulas, amb una mala llet...
Rosolina Mar, que fins i tot es podrien ballar:
Els Squadra Omega, que tenen cançons de vint minuts, però us en deixo una de curta:
No us ho creureu: uns nois molt majos amb una xapeta amb el nom em van explicar que tenien una religió superguai en que podia tenir deu dones i que al convertir-me jo, tots els meus avantpassats passarien a ser d'aquesta religió. Jo, per tocar la pera a un besavi que era ateu vaig dir que vale, i vaig anar a un poble de Utah, als Usa. Ara, un cop allà, primer, que si Déu pare (i no pas Déu fill ni l'esperit sant) està casat amb una mare celestial, anònima i que ningú no en sap el nom per preotecció(?), després quan em van deixar anar que ells es consideren henoteistes o monolatrístics (i jo passo de politeístes, que són uns rolleros) i que si escriptures cap aquí, i que si delmes cap allà, i no ho veia clar. Però quan em van dir que...i això si que no...que, que no podia veure cervesa!, ah amigo, allí es va acabar. Després que ells només feien festa el diumenge(i el dissabte a currar?), que si Darwin era un flipat... Vaig sortir corrents quan em van dir que el café estava prohibit, Déu seu!!
I ja em veieu buscant una manera de tornar. Amb avió no per que lo que val és una estafa, que l'aire és gratis i els avions no paguen peatges. El tren es veu que no arriba a Europa, quin atraso tú. El cotxe, al preu que va la gasolina (sabeu quants dipòsits em surten de Salt Lake City a LLeida?). Total, he tornat amb petroler, però lo que té és que aquestos tios fan molta volta, i he tardat una miqueteta.... Ara ja he tornat, i he tingut temps de saludar al Joel, tot i que al pobre em sembla que el vaig espantar una miqueta. No s'ho esperava, vès.
A veure si ens anem trobant per ai, que segur que lo menos heu crescut un pam.
Però ara em poso sèrio, per que si podeu us recomano una entrevista a un dels homes que més clar té com funcionen les coses. Dura un rato llarg, però es pot mirar a trossos. Si ara us sentiu indignats, deprés voldreu carregar-vos algun banquer dels de la tele (no els de les oficines, que son uns manats, no sigueu animals)
Després us poso un vídeo que m'agrada, però té mala llet, i un altre amb una cosa d'un disco que tinc de fa poc.
Espero que no diguin que us incito a res, però passant per Ricard Vinyes, pensant en el que passa a Barcelona i Madrid, i després de sentir els alcaldables de la nostra ciutat, m'ha vingut al cap una cançó. Té més de trenta anys, però no el que diu. El que diu en té més, molts més.
Què us sembla el que està passant en tantes places? Tenen raó, o motius? Heu pensat mai seriosament en el futur, el vostre futur? Vaaa, digueu-me algo que estic tancat a casa amb febre.
Us deixo aquí algunes cosetes que podeu escoltar si aneu als Campos, i si us donen permís. Que no diguin que us incito a fugir de casa. Hi ha més coses, però no m'hi caben.
El divendres:
Uns indies:
Uns de Portugal:
Això no sé com agafar-m'ho
Aquesta no ho diu però és d'un que es fa dir Le Friss, i punxa als campos.
El dissabte:
A mi això em fa repelús, però sé que estarà ple:
Els de la cançoneta de "Polseres vermelles":
Uns bromistes:
Samanthaaa....
Alegria, que és festa:
El diumenge i el dilluns també hi ha coses, però escolta tú, busqueu-vos la vida, a veure si ho hauré de fer tot jo....
EL DIMAAARTS,
Primera part, funk i rap
Segona part, i aquí potser m'hi trobareu.
I aquí sí que hi vull anar!
Passeu-vos-ho bé, i no feu el tonto, que la vida és mooolt curta.
MANIFIESTATEEEHH....... Tanta queixa, tanta queixa...au, se us ha girat feina. Us deixo algunes de les últimes coses que m'han cridat l'atenció, però de totes maneres, que consti que us he llegit a tots i he prestat atenció al que em dieu: sobre propostes de música, les vostres habilitats o gustos musicals, o les tonteries que us passen pel cap. Ara, d'això últim trobo que en falten, amb lo inspirats que esteu quen voleu, je.
A mi aquest, que és de Cabrils, m'agrade perquesí:
Aquestos diuen que estan molt bé en concert:
Aquests són de les Canàries, i no estan mal:
Aquesta em fa una mica de ràbia (es veu que va d'artisssta), però vès, escolteu:
Aquesta no us la mireu si heu tingut un mal dia, que no vull líos. És de Múrcia, i m'agrada la mala llet que destil·la:
I què més? Samantha, quin morro que tens; Ana, encara t'hi guanyaràs la vida. Us toca
No si us plau, no perdeu la fe. No m'he perdut, no renuncio de cap de les maneres al gran plaer que és llegir els vostres comentaris! Per mi sou com uns germans! Buena, ara m'he passat. Enlloc de germans poseu-hi cosins segons, o concunyats, o sogres de terceres núpcies, ooo....En fi, ja m'enteneu :))
Pavlo, passa't home, passa per aquí. No els hi diguis als altres, però els teus comentaris són els més interessants de llarg. (molt bon any per tu també)
Samantha, se t'ha girat feina! Déu n'hi do. Els Addler's Appetite (s'escriu així) són el grup del bateria dels Guns de l'època de "Sweet child of mine" i "Welcome to the jungle". Lo del Sonisphere estarà molt bé, com sempre. I els Angelus Apatrida estan molt bé, són com els Metallica dels primers 90 i finals dels 80. Per cert, no els hi diguis als altres, però els teus comentaris són els més interessants de llarg.
Rosa, Ana, Joel, expliqueu-me coses (i cotilleos...), què tal? Com enyoro discutir amb vosaltres, aquella mala lluna de l'Ana, el sentit de l'humor àcid i punyent de la Rosa, el...a veure... el... bueno, no sé, el Joel per que... per qué és ell, ja ho sabeu. I del resto, millor no dir res, per si de cas, ;DD Ah, ja deveu saber que millor que no els ho digueu als altres, però els vostres comentaris són els més interessants de llarg.
EL REGALET:
Aquestos fant vint anys, i em van cambiar la vida. Potser no ho entendreu, però va ser així. Mireu el cantant, i penseu que jo m'hi assemblava, a excepció de que jo no sóc tan guapo, i de que jo portava les grenyes encara més llargues.
