Això que diu a dalt és el que passa amb la majoria de cançons del britpop. El que és el britpop ja ho diu la fitxa de la classe, i aquí anem per altres coses. Us presento algunes de les cançons d'aquell moment i d'aquell lloc. La veritat és que no estan malament.
Les dues primeres, del grup de la setmana: blur. La de classe es diu "Parklife".
Aquests van durar poc, però feien saltar molt: "elastica" es deien.
Els "enemics" de blur, i l'altre grup que es va forrar, els Oasis, i la primera cançó que va anar-los bé, tot i que no la que més. Busqueu-ne una que es diu "wonderwall".
Els Pulp i el seu "common people", o com n'és de bonic ser normal.
Winehouse vol dir "casa del vi", i del fet que l'Amy sigui la que porta aquest cognom ja s'en han fet prous acudits, no som aquí per això. El que us porto és un mini-cop d'ull a la música que escolta i admira la senyoreta en qüestió: el soul.
Primer la seva cançó amb la lletra per que veieu que no diu "no, no, no", si no que diu més coses:
Les Supremes eren un trio molt "in" en el seu moment, i es veu que les trobaven mones :o
El gran, molt gran Otis Redding, era capaç de posar la pell de gallina a molta gent:
...tot i que també li anava la festa, busqueu la seva versió del "Satisfaction" dels Stones.
La reina del soul, la que va triomfar més, i la que va deixar marca, lady Aretha Franklin:
...si voleu que us digui una cosa (si no també), el primer cop que vaig sentir el "Mercy" de la Duffy, em pensava que era una còpia d'aquesta cançó. Encara ho crec.
La senyoreta Amy Winehouse, es deixaria tallar un peu per ser aquesta dona: Billie Holyday. La veritat és que ténen molts punts de connexió en la manera de viure. La senyora Holyday va acabar força malament, què li passarà a l'Amy?
...que bona que era. Busqueu-ne una que es diu "strange fruit", sense entendre res et fa tremolar. Era massa bona per el món que li va tocar viure.
La d'aquesta setmana és aflamencaeta, per bé que és més coses. Però el realment interessant és que és una de les cançons més versionades del món, més que "el gegant del pi" fins i tot. De totes les que coneixia, i de les que he trobat pel bloc, us en deixo unes poques, n'hi ha moltes més.
La que escoltarem a la classe és aquesta, se sent força bé però no es veu res. Hi havia altres versions amb imatge però se sentien fatal: Morente i els lagartijos..
Leonard Cohen, un home que ara té uns 74 anys, la va escriure fa més de dues dècades:
Jeff Buckley en va fer la que es creu la millor versió, i realment és molt bona, presteu atenció a l'últim minut :O
I aquí alguna de les cutrades i curiositats que demostren que aquesta cançó és realment popular: Una versió casolana, realment la primera que he trobat, però n'hi ha bastantes més:
Els de OT 2008 també la van cantar:
I els tenors guaperes de Il Divo no van poder resisitir-se de fer-ne una versió:
La de Bon Jovi l'he trobada per casualitat, ni sabia que l'havia cantat:
I a Shrek 2 també n'hi ha una versió, al OT anglès la va cantar una que va acabar guanyant, cantants "indies" a puntapala l'han cantada... ...trobeu-me'n més, si pot ser rares, que riurem (o plorarem, ja es veurà)
I ara deixeu de fer aquesta cara i escriviu-me alguna cosa.
Us presento algunes de les cançons d'un dels meus grups preferits, uns poppis sevillanos. La primera és una de les meves cançons preferides, i ara no és el moment de posar-me íntim i explicar-vos-ho el perque, xafarders.
Aquesta és del mateix disc ("el blanc", del 2002) i en principi no m'hauria d'agradar, la veritat, però és que...
Aquesta em posa la gallina de piel:
I aquesta...buf: "con esos ojitos me haría un paraguas que no me llovieran más que tus miradas", a que és rebonic?
N'hi ha més, però no vull abusar. Busqueu per aquí si voleu:
Avui us faig un recull de vídeos dels grups que apareixen a la fitxa de la cançó a classe. Recordeu que estem parlant d'una branca del heavy que es diu "nu metal", o "new metal", o fins i tot, sembla que a Xile es diu "aggro metal", déu n'hi do els xilens. A uns quants no us agradarà la cosa aquesta, però als que us pot fer ni que sigui una mica tilín, escolteu i digueu-me que us sembla, sobretot per que durant un temps, tota aquesta música es posava a certes discos per a ballar, us imagineu la festa?
Per començar una del grup de la setmana, Machine Head, i del disc que escoltarem a classe:
Tot i que no ho posarem tot, algunes no es poden escapar. Aquesta va ser una de les que va fer escola, i la toquen uns tal Deftones, el cantant dels quals, el Chino Moreno, té una de les veus més bèsties que he escoltat mai, tot i que aquí no es nota:
Aquesta va d'un altre pal, però va marcar un altre camí a seguir, quan es barrejaven coses sense mania. Aquí hi té un paper molt important la percussió brasilenya, si si, la de la samba:
Els penúltims són de la rama suau, tot i que tenen un so molt ben buscat:
I per acabar, els nens "guapos" de la banda, per si hi ha algú que s'ha horroritzat amb els caretos dels altres:
N'hi ha molt més que per poc o molt podrien estar aquí, com els Limp Bizkit, els Ill Niño, els Flyleaf, els Papa Roach, els Evanescence, o els Slipknot. Però penseu que algun d'aquestos, i algun que no he mencionat expressament (a veure qui l'encerta, és un dels grans i val un positiu) m'els guardo per posar-los a classe un altre dia. I és que, per si no ho havíeu notat, el tema a mi si que em fa tilín.
