23 de novembre 2009

SOUL!

Winehouse vol dir "casa del vi", i del fet que l'Amy sigui la que porta aquest cognom ja s'en han fet prous acudits, no som aquí per això. El que us porto és un mini-cop d'ull a la música que escolta i admira la senyoreta en qüestió: el soul.

Primer la seva cançó amb la lletra per que veieu que no diu "no, no, no", si no que diu més coses:



Les Supremes eren un trio molt "in" en el seu moment, i es veu que les trobaven mones :o



El gran, molt gran Otis Redding, era capaç de posar la pell de gallina a molta gent:



...tot i que també li anava la festa, busqueu la seva versió del "Satisfaction" dels Stones.

La reina del soul, la que va triomfar més, i la que va deixar marca, lady Aretha Franklin:



...si voleu que us digui una cosa (si no també), el primer cop que vaig sentir el "Mercy" de la Duffy, em pensava que era una còpia d'aquesta cançó.
Encara ho crec.

La senyoreta Amy Winehouse, es deixaria tallar un peu per ser aquesta dona: Billie Holyday. La veritat és que ténen molts punts de connexió en la manera de viure. La senyora Holyday va acabar força malament, què li passarà a l'Amy?



...que bona que era. Busqueu-ne una que es diu "strange fruit", sense entendre res et fa tremolar. Era massa bona per el món que li va tocar viure.

Gràcies per la vostra atenció

15 de novembre 2009

aleluia

La d'aquesta setmana és aflamencaeta, per bé que és més coses. Però el realment interessant és que és una de les cançons més versionades del món, més que "el gegant del pi" fins i tot. De totes les que coneixia, i de les que he trobat pel bloc, us en deixo unes poques, n'hi ha moltes més.

La que escoltarem a la classe és aquesta, se sent força bé però no es veu res. Hi havia altres versions amb imatge però se sentien fatal: Morente i els lagartijos..



Leonard Cohen, un home que ara té uns 74 anys, la va escriure fa més de dues dècades:



Jeff Buckley en va fer la que es creu la millor versió, i realment és molt bona, presteu atenció a l'últim minut :O



I aquí alguna de les cutrades i curiositats que demostren que aquesta cançó és realment popular:
Una versió casolana, realment la primera que he trobat, però n'hi ha bastantes més:




Els de OT 2008 també la van cantar:



I els tenors guaperes de Il Divo no van poder resisitir-se de fer-ne una versió:



La de Bon Jovi l'he trobada per casualitat, ni sabia que l'havia cantat:



I a Shrek 2 també n'hi ha una versió, al OT anglès la va cantar una que va acabar guanyant, cantants "indies" a puntapala l'han cantada...
...trobeu-me'n més, si pot ser rares, que riurem (o plorarem, ja es veurà)


I ara deixeu de fer aquesta cara i escriviu-me alguna cosa.